Aquest estiu, GLIFEJA!

salutintegral-blog

El Glifing és un mètode d’entrenament de la lectura que utilitza les TIC com a mitjà de treball. D’aquesta manera el treball amb la lectura és més planer i agradable per als nens, sobretot per aquells que tenen dificultats o que els costa una mica.

L’objectiu del programa d’entrenament és millorar l’habilitat lectora dels nens amb dificultats per llegir de forma correcta i fluida, per augmentar el seu rendiment i permetre’ls aprofitar tota la seva capacitat intel·lectual.

Mitjançant el mètode Glifing, s’entrenen intensivament els diferents aspectes que conformen el procés d’adquisició i automatització de la lectura: descodificació (relació grafema-fonema), segmentació, memòria de treball, articulació, velocitat, morfosintaxi i comprensió.

Quin és el secret o la clau dels bons resultats del mètode? Doncs un entrenament sistemàtic de la lectura.

Els objectius principals:

– Millora de l’autoestima.

La primera millora és l’actitud cap a la lectura i l’autoestima.

– Augmenta la velocitat.

Baixa el nombre d’errors de forma significativa i augmenta la velocitat lectora.

– Millora la comprensió.

El resultat és una lectura més fluida i una millor comprensió.

 

Com es treballa el mètode?

1- Primerament es realitza una sessió de valoració al nen o nena al centre totalment gratuÏta amb el lliurament d’un informe.

2- El període de treball pot variar de 4 a 6 mesos depenent del cas i família.

3- L’entrenament es realitza a casa o des de qualsevol lloc, sense cansament ni frustració, 4 dies a la setmana d’uns 10 a 20 minuts de durada amb una tauleta o pc. Es proposen activitats lúdiques i divertides que es realitzen amb l’acompanyament del pare/mare.

4- Cada mes es realitza una sessió de revaloració al centre i coordinació amb la família per valorar-ne el seguiment.

5- Finalment, es fa una valoració final per avaluar-ne els resultats i es lliura un informe final a la família.

 

Recomanació: L’estiu és una bona època per fer el Glifing, ja que és una manera de treballar i practicar la lectura de manera lúdica i divertida.

I tant Glifing com nosaltres us ho volem posar fàcil i durant aquest mes de juny us farem un descompte en el preu d’alta del 60%, sortint així la matrícula per només 50 euros! Aprofiteu-ho, val la pena!

Informeu-vos al nostre centre CMI, al meu correu logopedia01@salutintegral.cat o als nostres telèfons de contacte 973784292 o 622304022.

Trobareu informació també a la web: www.glifing.com

Quan hauríem de retirar el xumet i el biberó?

salutintegral-blog

Els odontopediatres aconsellen retirar el biberó a partir dels 12 mesos d’edat i substituir la succió per deglució. La retirada del xumet hauria de realitzar-se al voltant dels 2 anys.

Tot i que el biberó i el xumet no són dolents, allargar el seu ús més del compte pot ocasionar problemes al bebè relacionats amb càries dentals, maloclusions bucals i inclús dificultats de pronunciació.

A continuació us explicaré quines problemàtiques pot tenir l’ús excessiu d’aquests dos instruments.

– Càries: Moltes vegades es donen biberons a mitjanit perquè el nen torni a dormir i després d’això no se’ls renta les dents, aquest fet provoca càries en els bebès.

– Otitis per irritació: El fet de prendre el biberó estirat al llit o dormint pot provocar el pas de líquid a les trompes d’Eustaqui i que es produeixi una otitis.

– Respiració oral: L’ús del xumet afavoreix la respiració oral i això fa que el paladar es deformi donant lloc a paladars ogivals.

– Deformitats en les arcades dentàries: Quan comencen a sortir les dents, l’ús del xumet fa que aquests no es col·loquin al lloc adequat provocant així maloclusions. Quan passi això caldrà visitar l’ortodontista i ja sabem una mica que implica això… (bràquets…).

– Poca tonicitat del llavi inferior i de la llengua: El llavi no tindrà prou tonicitat i força per poder articular els fonemes, igual que la llengua li serà més difícil manejar l’aliment a la boca i deglutir de manera adequada.

– Dificultats d’articulació: Ja que el paladar, llavi, llengua o dents no funcionen o encaixen correctament apareixeran dificultats d’articulació dels fonemes.

– Deglució atípica: Quan mantenim massa temps el xumet i el biberó afavorim que la deglució no evolucioni de manera adequada.

Dit tot això, voldria que tots els pares i mares que llegiu aquest post us quedi clar, que com sempre dic, cada nen és únic i especial i que hem de respectar el propi ritme, per tant, preneu-s’ho com consells o una guia orientativa i no us obsessioneu amb les edats (però tampoc us relaxeu massa…).

Ànims famílies!

SOS, el meu fill encara no llegeix!

logo logopedia circunferencia

Quan ha de començar a llegir el meu fill? Doncs en aquest post intentaré contestar aquesta pregunta que tant preocupa als pares en l’etapa d’infantil.

La pressió social (i pares) perquè els nens d’infantil acabin llegint en finalitzar l’etapa és tal que moltes vegades es dedica més temps a continguts propis de lectoescriptura oblidant els aspectes maduratius i mecanismes previs perquè aquest aprenentatge es faci de manera adequada.

A Finlàndia, que sempre està entre els primers llocs de l’informe PISA, no comencen a llegir fins als 7 anys i quan en tenen 9 tenen el mateix nivell o superior als nens d’aquí d’edats iguals.

Perquè un nen comenci a llegir i a escriure es necessita un grau de maduració del cervell.
És veritat que hi ha nens que comencen a llegir amb 4 anys, estan preparats, però n’hi ha molts altres que comencen als 6 i no per això tenen un trastorn o dificultats en la lectoescriptura! Les dificultats d’aprenentatge esdevenen quan als alumnes se’ls exigeix que realitzin aprenentatges pels quals encara no estan madurs, a les dificultats els segueix la frustració i a la frustració el rebuig amb tot el relacionat amb l’escola.

L’important en l’etapa infantil és fomentar la motivació per l’aprenentatge a través del joc i el moviment, l’educació infantil ha de ser flexible, menys regulada que la primària i sobretot no ha d’existir la pressió perquè els nens adquireixin continguts. En el nostre sistema educatiu, cal més respecte per la primera infància, per les seves necessitats i per la seva forma específica d’aprendre.

Una de les coses que cal treballar en l’etapa d’infantil per tal d’adquirir un bon procés lectoescriptor és la consciència fonològica, però… què és això? Doncs és una habilitat que permet als nens reconèixer i utilitzar els sons del llenguatge parlat. En infantil això significa ser capaç de seleccionar paraules rítmiques i comptar el nombre de síl·labes en un nombre, trobar un determinat so de la paraula… sempre a partir del joc.

La consciència fonològica ha estat caracteritzada com a requisit clau per l’adquisició de la lectura en les seves fases inicials, ja que els nens han de descodificar i per a aconseguir-ho han d’haver pres consciència que les paraules escrites estan compostes per lletres que es transformen en sons que són propis del llenguatge oral.

I com podem treballar (jugant) la consciència fonològica amb els nostres fills a casa?

3 a 4 anys:
-dir si dues paraules rimen.
-crear rimes a partir d’una paraula senzilla.

4 a 5 anys:
-diferenciar entre paraules curtes i llargues.
-aïllar i manipular el so inicial de la paraula o la síl·laba.
-comptar les síl·labes de la paraula amb palmades.

5 a 6 anys:
-joc del “veig veig”.

-separar una paraula amb sons.
-paraules encadenades, un diu una paraula i l’altre en diu una altra que comenci pel fonema final.

I amb tota aquesta explicació ens hem de quedar amb una dues conclusions: la primera és que cada nen és especial i únic i cal respectar el seu ritme d’aprenentatge sempre i la segona que l’escola ha de ser un lloc divertit, lúdic i motivador pel nen, d’infantil sobretot, ja que així l’aprenentatge fluirà segur.

Quan cal visitar o derivar al logopeda?

Moltes vegades, resulta difícil decidir en quin moment cal visitar a un especialista i els pares no sabem què és el que ha de fer el nostre fill o filla en cada edat, per això avui us parlaré sobre els senyals d’alerta o símptomes a tenir en compte.

 

És cert que cada nen té el seu propi ritme d’aprenentatge i que aquest es desenvolupa d’una manera única en funció de les seves característiques biològiques, psicològiques, l’entorn familiar i escolar, l’estil d’aprenentatge… Tot i això, és important que els pares, mestres, pediatres… tinguem molt present quines coses ha de fer el nostre fill/a, alumne, pacient en cada edat, ja que no podem oblidar que com més aviat tractem les alteracions o dificultats, més fàcil serà obtenir uns resultats òptims.  

Mestres i pediatres (amb molt “carinyo”) EL MILLOR TRACTAMENT SEMPRE ÉS LA PREVENCIÓ!

 

SENYALS ALERTA MÉS DESTACATS: (edats aproximades)

 

DELS 0 ALS 4 MESOS                      

  • El nadó ni somriu ni manté contacte ocular amb l’adult.                            
  • No reacciona als sons o veu ni emet sons.

 

DELS 4 ALS 8 MESOS

  • No hi ha intent d’imitació dels sons de l’adult.
  • No mou el cap amb el so.
  • No hi ha balboteig.

 

DELS 8 ALS 12 MESOS

  • No respon al seu nom.
  • No comprèn les paraules més freqüents del seu entorn: papa, mama…
  • No hi ha intenció comunicativa.

 

DELS 12 ALS 18 MESOS

  • No assenyala amb el dit.
  • No comprèn ordres senzilles i concretes.
  • No diu paraules amb significat: mama, papa, aigua, pa…

 

DELS 18 ALS 24 MESOS

  • No utilitza petites frases bàsiques.
  • No utilitza el “NO”
  • No accepta els aliments sòlids o no mastega.

 

ALS 2 ANYS

  • No fa joc simbòlic.
  • No diu el seu nom.
  • No fa oracions de 2-3 paraules.
  • No comprèn explicacions senzilles.

 

ALS 3 ANYS:

  • Encara fa servir xumet i/o  biberó.
  • No fa oracions de 4 o 5 paraules.
  • No fa preguntes.
  • Discurs inintel·ligible.

 

DELS 4 ALS 5 ANYS

  • Ronca a la nit o presenta sovint afonia.
  • Respira amb la boca oberta.
  • Empassa posant la llengua entre les dents.
  • Només l’entenen les persones més properes.
  • No sap explicar relats senzills.
  • No aprèn cançons.

 

DELS 5 ALS 6 ANYS

  • No diu tots els sons (menys la rr).
  • Confon paraules i no s’ubica temporalment.
  • El nen quequeja amb freqüència.
  • No entén les bromes o endevinalles.

 

DELS  6 ALS 9 ANYS

  • Li costa contar.

  • Té dificultat per fer rimes.
  • Confon lletres, síl·labes o paraules.
  • No entén el que llegeix.
  • Omet, canvia o gira lletres o números quan llegeix o escriu.
  • Temps d’atenció i concentració molt limitat.
  • Comprensió lectora pobra.

 

DELS 9 ALS 12

  • Fa moltes faltes d’ortografia.
  • Mala lletra i mala cal·ligrafia
  • Lectura molt lenta.
  • Escassa comprensió del que es llegeix.

 

A PARTIR DELS 12 ANYS

  • Baixa concentració quan llegeix i/o escriu.
  • Desmotivació pels aprenentatges.
  • Memòria molt limitada
  • Lectura molt lenta.
  • Fa molts errors d’ortografia i gramàtica.

 

Cal que tingueu en compte que he posat els que he cregut més rellevants, però que n’hi ha d’altres i per això us aconsello que davant de qualsevol dubte demaneu una visita al vostre professional de confiança.

No tingueu vergonya, mandra o por a demanar ajuda o informació, per això estem!

Logopèdia, la gran desconeguda.

En moltes ocasions, i fruit del desconeixement, la funció del logopeda resulta confusa. Per això i des de fa un temps vaig creure necessari donar a conèixer la meva professió per tal de poder ajudar a totes aquelles persones que ho necessitin i informar a altres que ho vulguin. Arran d’aquestes inquietuds he decidit iniciar aquest blog en què tractaré temes relacionats amb la logopèdia, articles, materials, APP d’interès, …
El primer post és sobre les funcions reals d’un logopeda i les alteracions més freqüents.

La paraula LOGOPÈDIA vol dir educació de la paraula, per tant, la logopèdia és la disciplina que detecta, avalua, diagnostica i tracta els problemes o alteracions de la veu, parla, llenguatge (oral i escrit), audició i deglució.
El logopeda és un professional sanitari que s’ocupa de l’estudi de la prevenció, diagnòstic, pronòstic i tractament de les funcions alterades i té com a objectiu millorar la funcionalitat en la comunicació i la qualitat de vida del pacient.
El camp d’actuació és molt ampli, ja que abasta des de l’atenció primerenca en la població infantil, fins a intervenció en adolescents, adults i tercera edat i els àmbits són el sanitari, educatiu, socioassistencial i privat.

Les alteracions o trastorns més freqüents són:

TRASTORNS DE LA PARLA

– Dislàlia: Dificultat permanent o transitòria per a la correcta pronunciació de determinats fonemes. Per exemple, pronunciar una “d” en lloc de la “rr”.
– Disfèmia/Tartamudeig: Trastorn de la fluïdesa de parla que es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el ritme.

TRASTORNS DEL LLENGUATGE ORAL

– Retard del llenguatge: Retard en l’aparició o desenvolupament del llenguatge en tots els nivells.
– TELL (trastorn específic del llenguatge): Trastorn del neurodesenvolupament que comporta una adquisició tardana i un desenvolupament atípic del llenguatge.

TRASTORNS DEL LLENGUATGE ESCRIT

– Retard en l’aprenentatge de la lecto-escriptura: Dificultats en l’adquisició del correcte desenvolupament de la lectura i escriptura.
– Dislèxia: Trastorn específic de l’aprenentatge de la lectoescriptura que es dóna amb nens que no presenten cap alteració.
– Disgrafia: Trastorn de l’aprenentatge que afecta principalment a l’escriptura i que es caracteritza per dificultats de coordinació dels músculs de la mà i del braç.
– Disortografia: Trastorn del llenguatge escrit que es caracteritza per la presència de dificultats en la transcripció del codi escrit, les normes ortogràfiques i l’escriptura de les paraules.

TRASTORNS DEL LLENGUATGE PER LESIÓ CEREBRAL

– Afàsia: Afectació en la capacitat de produir i/o comprendre el llenguatge a causa d’una lesió cerebral (ictus).
Disàrtria: Trastorn de la parla provocat per una paràlisi, debilitat o incoordinació de la musculatura de la parla, d’origen neurobiològic.

TERÀPIA MIOFUNCIONAL

– Deglució atípica: Manera incorrecta de deglutir amb interposició de la llengua que es caracteritza perquè en cada moment de tragar, les dents no es posen en contacte.
– Respiració oral: Hàbit que sol iniciar-se en nens molt petits i que fa que la persona respiri pel nas, en lloc de la boca.
– Mals hàbits: Interposició lingual en posició de repòs, succió del dit, ús excessiu de xumet.

SORDESA

Pèrdua d’audició parcial o total abans de l’adquisició del llenguatge oral, durant o després d’haver-lo adquirit. Aquesta pèrdua pot ser transitòria o permanent.

TRASTORNS DE LA VEU

Disfonia: Afectació que es pot donar en qualsevol edat i que es caracteritza per la pèrdua del timbre normal de la veu per trastorn funcional o orgànic de la laringe.

Per finalitzar, un consell, no dubteu en demanar informació al vostre logopeda de referència davant la mínima sospita o dubtes que us sorgeixin per tal de prevenir possibles trastorns o alteracions en un futur.
Amb petits passos, grans avenços!