Els odontopediatres aconsellen retirar el biberó a partir dels 12 mesos d’edat i substituir la succió per deglució. La retirada del xumet hauria de realitzar-se al voltant dels 2 anys.
Tot i que el biberó i el xumet no són dolents, allargar el seu ús més del compte pot ocasionar problemes al bebè relacionats amb càries dentals, maloclusions bucals i inclús dificultats de pronunciació.
A continuació us explicaré quines problemàtiques pot tenir l’ús excessiu d’aquests dos instruments.
– Càries: Moltes vegades es donen biberons a mitjanit perquè el nen torni a dormir i després d’això no se’ls renta les dents, aquest fet provoca càries en els bebès.
– Otitis per irritació: El fet de prendre el biberó estirat al llit o dormint pot provocar el pas de líquid a les trompes d’Eustaqui i que es produeixi una otitis.
– Respiració oral: L’ús del xumet afavoreix la respiració oral i això fa que el paladar es deformi donant lloc a paladars ogivals.
– Deformitats en les arcades dentàries: Quan comencen a sortir les dents, l’ús del xumet fa que aquests no es col·loquin al lloc adequat provocant així maloclusions. Quan passi això caldrà visitar l’ortodontista i ja sabem una mica que implica això… (bràquets…).
– Poca tonicitat del llavi inferior i de la llengua: El llavi no tindrà prou tonicitat i força per poder articular els fonemes, igual que la llengua li serà més difícil manejar l’aliment a la boca i deglutir de manera adequada.
– Dificultats d’articulació: Ja que el paladar, llavi, llengua o dents no funcionen o encaixen correctament apareixeran dificultats d’articulació dels fonemes.
– Deglució atípica: Quan mantenim massa temps el xumet i el biberó afavorim que la deglució no evolucioni de manera adequada.
Dit tot això, voldria que tots els pares i mares que llegiu aquest post us quedi clar, que com sempre dic, cada nen és únic i especial i que hem de respectar el propi ritme, per tant, preneu-s’ho com consells o una guia orientativa i no us obsessioneu amb les edats (però tampoc us relaxeu massa…).
Ànims famílies!