Logopèdia, la gran desconeguda.

En moltes ocasions, i fruit del desconeixement, la funció del logopeda resulta confusa. Per això i des de fa un temps vaig creure necessari donar a conèixer la meva professió per tal de poder ajudar a totes aquelles persones que ho necessitin i informar a altres que ho vulguin. Arran d’aquestes inquietuds he decidit iniciar aquest blog en què tractaré temes relacionats amb la logopèdia, articles, materials, APP d’interès, …
El primer post és sobre les funcions reals d’un logopeda i les alteracions més freqüents.

La paraula LOGOPÈDIA vol dir educació de la paraula, per tant, la logopèdia és la disciplina que detecta, avalua, diagnostica i tracta els problemes o alteracions de la veu, parla, llenguatge (oral i escrit), audició i deglució.
El logopeda és un professional sanitari que s’ocupa de l’estudi de la prevenció, diagnòstic, pronòstic i tractament de les funcions alterades i té com a objectiu millorar la funcionalitat en la comunicació i la qualitat de vida del pacient.
El camp d’actuació és molt ampli, ja que abasta des de l’atenció primerenca en la població infantil, fins a intervenció en adolescents, adults i tercera edat i els àmbits són el sanitari, educatiu, socioassistencial i privat.

Les alteracions o trastorns més freqüents són:

TRASTORNS DE LA PARLA

– Dislàlia: Dificultat permanent o transitòria per a la correcta pronunciació de determinats fonemes. Per exemple, pronunciar una “d” en lloc de la “rr”.
– Disfèmia/Tartamudeig: Trastorn de la fluïdesa de parla que es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el ritme.

TRASTORNS DEL LLENGUATGE ORAL

– Retard del llenguatge: Retard en l’aparició o desenvolupament del llenguatge en tots els nivells.
– TELL (trastorn específic del llenguatge): Trastorn del neurodesenvolupament que comporta una adquisició tardana i un desenvolupament atípic del llenguatge.

TRASTORNS DEL LLENGUATGE ESCRIT

– Retard en l’aprenentatge de la lecto-escriptura: Dificultats en l’adquisició del correcte desenvolupament de la lectura i escriptura.
– Dislèxia: Trastorn específic de l’aprenentatge de la lectoescriptura que es dóna amb nens que no presenten cap alteració.
– Disgrafia: Trastorn de l’aprenentatge que afecta principalment a l’escriptura i que es caracteritza per dificultats de coordinació dels músculs de la mà i del braç.
– Disortografia: Trastorn del llenguatge escrit que es caracteritza per la presència de dificultats en la transcripció del codi escrit, les normes ortogràfiques i l’escriptura de les paraules.

TRASTORNS DEL LLENGUATGE PER LESIÓ CEREBRAL

– Afàsia: Afectació en la capacitat de produir i/o comprendre el llenguatge a causa d’una lesió cerebral (ictus).
Disàrtria: Trastorn de la parla provocat per una paràlisi, debilitat o incoordinació de la musculatura de la parla, d’origen neurobiològic.

TERÀPIA MIOFUNCIONAL

– Deglució atípica: Manera incorrecta de deglutir amb interposició de la llengua que es caracteritza perquè en cada moment de tragar, les dents no es posen en contacte.
– Respiració oral: Hàbit que sol iniciar-se en nens molt petits i que fa que la persona respiri pel nas, en lloc de la boca.
– Mals hàbits: Interposició lingual en posició de repòs, succió del dit, ús excessiu de xumet.

SORDESA

Pèrdua d’audició parcial o total abans de l’adquisició del llenguatge oral, durant o després d’haver-lo adquirit. Aquesta pèrdua pot ser transitòria o permanent.

TRASTORNS DE LA VEU

Disfonia: Afectació que es pot donar en qualsevol edat i que es caracteritza per la pèrdua del timbre normal de la veu per trastorn funcional o orgànic de la laringe.

Per finalitzar, un consell, no dubteu en demanar informació al vostre logopeda de referència davant la mínima sospita o dubtes que us sorgeixin per tal de prevenir possibles trastorns o alteracions en un futur.
Amb petits passos, grans avenços!

3 comentaris a “Logopèdia, la gran desconeguda.”

Deixa un comentari